xinxes

Són insectes amb un poderós aparell bucal que viuen a l’aire lliure, malgrat que algunes espècies s’han adaptar força bé a l’hàbitat humà, en zones urbanes i rurals.

Les xinxes són de color groguenc, fa de 6 a 7 mm i els seus hàbits són nocturns; durant el dia, s’amaguen a l’interior de les clivelles de les parets, sota l’empaperat o en el mobiliari de casa (matalassos), on crien i formen les seves colònies. Hom se n’adona de la seva presència pels excrements, que s’assemblen a un puntejat fosc i per la pudor peculiar que desprenen. Els seus sentits són capaços de guiar-les fins la presa, atrets per la calor del cos; la picada provoca una reacció dèrmica i picor, però hom creu que no són transmissores de malalties infeccioses.

A les cases, s’hi poden trobar tres espècies de Cimícids: Cimex lectularius (xinxa del llit), Cimex hemipterus (zones tropicals) i Leptocímex boneti (Àfrica); també poden parasitar rata-pinyades (C. Pipistrelli), coloms (C. Culumbarius), etc.

Característiques generals

  • Insectes dípters.
  • Probòscide articulada
  • En repòs plegada sota el cos.
  • Es desplega per a picar.
  • Abdomen aplanat o no: 9 segments.
  • Poden tenir 2 parells d’ales o no tenir-ne.
  • Poden ser fitòfags o hematòfags.
  • Famílies d’interès sanitari:
  • Xinxes.
  • Triatomes.

Xinxes

  • Insectes ovoides petits (3-5 mm). Cos de forma plana.
  • No tenen ales.
  • Cicle evolutiu complex de 4-5 setmanes de durada.
  • Viuen a les esquerdes dels mobles, clivelles de les parets, etc.
  • Essencialment nocturnes. Hematòfags.
  • Les lesions de les picades són d’una intensitat variable.
  • Poden ser transmissores de malalties, però no se sap del cert.

Triatomes

  • Els triatomids (família Reduviidae) viuen a Amèrica del Sud.
  • Són més grossos que les xinxes.
  • Tenen 2 parells d’ales.
  • Hàbits hematòfags nocturns.
  • Normalment piquen al coll i a la cara, defecant al mateix temps.
  • Són transmissores del Tripanosoma Cruci: malaltia de Chagas.
Aquestes espècies es caracteritzen per estar proveïts d’unes potents peces bucals que tenen un efecte trepant-xuclador. La xinxa del llit és la que té més interès sanitari: pot ingerir més de set vegades el seu pes en sang, llavors es refugia en un amagatall on pot arriba a pondre fins 200 ous, en funció dels factors climàtics. Les cries s’assemblen als adults, muden 5 cops al llarg del seu desenvolupament i durant cada una de les mudes ha d’ingerir sang.

Són paràsits ocasionals de mamífers o aus, que s’adapten a extreure sang i, tanmateix, no semblen estar rel.lacionats amb la transmissió de malalties a l’home, malgrat que les seves picades produeixen molèsties.

Colonitzen diferents hàbitats, tan els urbans com els terrestres; cal destacar-ne el redúvid emmascarat, més gros (12-15 cm) i acuàtic, habituat als rius i zones de llacunes, així com les xinxes vikingues, els sabaters d’aigua (Cernís lacustris) o els notonectes, tots ells poden produir picades doloroses.

Contacte


C/. Sant Jeroni, 45-47 baixos, 08940-Cornellà de Llobregat (Barcelona)

hitrasa@hitrasa.com
93 474 21 54