puces

Les puces crien a prop dels seus hostes: a la pols, a les escombraries, les esquerdes del terra, les catifes, les paret d’atovó, etc. Són agents transmissors de la peste, el tifus murí i la teniasi.

Pertanyen a l’ordre dels sifonàpters; el seu exoesquelet, resistent i quitinós, prim i allargat, els confereix una extraordinària resistència i agilitat, i poden arribar a saltar fins a 30 cm. De les 50-60 espècies de puces europees que hi ha, la meitat poden afectar a l’home, malgrat que només una pot ser perillosa, P. irritans que es reprodueix exclusivament amb sang humana.

Aquests insectes petits (1-8 mm de longitud), tenen un cos dur i sense ales, comprimit lateralment, generalment de color terrós, amb unes peces bucals adaptades per a xuclar la sang del seu hoste que constitueix el seu aliment.

Les potes posteriors estan molt desenvolupades i els serveixen per a saltar i traslladar-se quan no són paràsits d’un animal. Els ous de les puces són plans, ovals i de color blanc grisós (0,25 mm de longitud) i poden trobar-se al terra o en l’hoste, rarament agafats als cabells, com és el cas dels polls. Eclosionen al cap de 10 dies i les larves no són paràsits; s’alimenten de detritus, fins i tot les puces adultes, tenen forma de cuc amb alguns cabells, no hi veuen i estan proveïdes d’aparell mastegador.

Malgrat que són ectoparàsits de mamífers i aus, no tenen cap relació de dependència amb el seu hoste, a diferència dels polls, sinó que poden canviar o abandonar-lo, temporalment, per tornar a parasitar-lo en funció de les seves necessitats, encara que poden passar llargues temporades sense alimentar-se’n. Les seves picades són força irritants, produeixen un envermelliment de la zona afectada i molta picor; però el més important és que, a través d’aquestes picades, poden encomanar malalties. Les puces paràsites de la rata de teulada o de vaixell són agents vectors de la pesta bubònica.