Mosquits

Malgrat la gran diversitat existent entre les diverses espècies de mosquits, tots ells tenen com a mínim dues característiques en comú: el seu aparell bucal picador i xuclador (amb el qual, generalment, les femelles xuclen la sang del mamífers (humans i animals) que necessiten per a la posta d’ous, al capvespre o a trenc d’alba) i el fet que les larves sempre es desenvolupen a l’aigua.

Els mosquits del gènere Culex spp. crien a prop dels habitatges d’àrees urbanes i rurals, principalment en aigües tèbies i contaminades.

El gènere Aedes spp. agrupa un bon nombre d’espècies, que creien especialment a les àrees urbanes. Ponen els seus ous en bassals i rierols, directament a l’aigua, desenvolupant-se les fases de larva i crisàlide en aquest medi. Els individus adults volen després de pondre’s el sol i principalment durant la nit.

Els mosquits del gènere Anopheles spp. transmeten la malària (plasmodio). S’han identificat més de 40 espècies, que són especialment actives al fer-se de nit i a trenc d’alba. Les fases larvàries es desenvolupen en un hàbitat aquàtic (bassals, llacs) amb força vegetació. La major part de les espècies se reprodueixen en aigua poc contaminada i per això proliferen menys en zones urbanes (parcs, terrenys no edificats, etc.). Algunes espècies s’han adaptat a la vida a les ciutats, actuant les femelles per la nit.

Formen part de l’ordre dels dípters; presenten trets diferenciadors a nivell biològic, com el fet de tenir un parell d’ales i no dues com és habitual entre els insectes, ja que el parell posterior està atrofiat i reduït a altens o balancins. L’aparell bucal s’ha adaptat per a perforar i nodrir-se dels sucs; en el cas del mascle, el nèctar de les plantes, i en el de la femella, la sang de vertebrats, necessària per a la maduració del ous.

Aquests insectes petits (5-10 mm) tenen un cos esvelt i les potes llargues. El tret fonamental entre mascles i femelles, interessant perquè aquestes últimes són les que produeixen les picades, és que els primers estan dotats d’antenes plomoses clarament visibles.

Aquest grup desenvolupa un cicle biològic en el qual ponen ous en forma de cigarreta, dels quals surten larves sense potes en forma de cuc, que es nodreixen bàsicament de matèria en descomposició. El desenvolupament larvari té lloc fonamentalment en hàbits aquàtics; les larves es caracteritzen per a presentar una càpsula cefàlica desenvolupada, en comparació amb d’altres insectes. Experimenten entre 3 i 8 mudes, i finalment es transformen en una pupa mòbil, de la qual sortirà finalment l’individu adult, amb una mida de 5-10 mm. El cicle vital varia entre 1 setmana i 1 any, segons les espècies.

Aquestes espècies implicades en la transmissió de malalties, a més a més dels efectes indesitjables que produeixen les picades, com per exemple el paludisme (pel gènere Anopheles) i la febra groga (Aedes), entre d’altres: filariasis, encefalitis, etc.

Característiques generals

  • Mida petita (5-10 mm), ales estretes cobertes d’escames.
  • Aparell bucal picador-xuclador.
  • Abdomen amb 11 segments.
  • Quan pica es buiden les glàndules salivars, i xuclen.
  • Metamorfosi complerta:
    • Aquàtics:
      • Ou
      • Larva
      • Pupa
    • Volador
      • Imago
  • Mascle fitòfag; femella hematòfaga.

Cicle biològic

La femella pon els ous durant la nit en aigües quietes i amb matèria orgànica (100 o més).Segons les condicions ambientals, els ous eclosionen entre 2 i 7 dies més tard (algunes espècies hivernen).

La larva aquàtica (8 mm) està formada per:

  • Cap: antenes, alimentació
  • Tòrax: sense potes.
  • Abdomen: 10 segments.

En quatre mudes successives en un període de 8-10 dies es transformen en pupes. La pupa és força mòbil, en forma de coma; al cap d’1 a 5 dies es torna immòbil a la superfície de l’aigua. S’obre la cutícula i l’insecte surt, disposat a volar.

Contacte


C/. Sant Jeroni, 45-47 baixos, 08940-Cornellà de Llobregat (Barcelona)

hitrasa@hitrasa.com
93 474 21 54