Control D’insectes

Els artròpodes es classifiquen en insectes, aràcnids i crustacis. El primer grup és el més nombrós, amb prop d’un milió d’espècies, de les quals una petita porció estan involucrades en la transmissió de malalties, com, per exemple, vectors mecànics o biològics d’organismes patògens, desencadenants de quadres tòxics, fenòmens al·lèrgics o responsables de la contaminació dels aliments i deterioració de la fusta, utensilis, etc…

El terme desinsectació es refereix al conjunt de tècniques i mètodes dirigits a prevenir i controlar la presència de certes espècies d’artròpodes nocius en hàbitat determinat

Els insectes constitueixen les espècies més tenaces de la naturalesa, amb una gran capacitat d’adaptació el que ha permès la seva proliferació en la pràctica totalitat dels ambients “artificials” que configuren el mitjà urbà-industrial.

El control d’artròpodes comprèn una àmplia gamma de tècniques i mètodes d’actuació que, en moltes ocasions, s’empra complementàriament a fi d’aconseguir els millors resultats i que s’han desenvolupat atenent a les necessitats plantejades per a aconseguir major eficàcia en els tractaments de desinsectació amb els mínims efectes adversos:

Sanejament del medi o mesures de gestió ambiental

Control de residus sòlids generats, tractament d’aigües residuals evitant l’abocament sense depurar, higiene i sanejament urbà.

Mètodes físics

Aspiracions de la pols, calor a temperatures altes ( 60-70º C ), fred a temperatures inferiors a 10ºC, llum ultra-violeta, ones sonores.

Mètodes preventius o mesures passives

Evitar la presència d’esquerdes o humitats als edificis, eliminar correctament les escombraries, neteja i higiene ambiental, neteja i higiene personal, protecció específica dels aliments, instal.lació de sistemes d’aïllament.

Mètodes de lluita biològica i mecànica

Posada en llibertat de depredadors, paràsits o microorganismes patògens que limiten el nombre de plagues i l’ús de substàncies naturals com els paranys de captura per atracció de feronomes, poder ser mètodes eficaços per al control de plagues d’artròpodes en general.

Mètodes químics

Els insecticides químics són mitjans importants en la lluita contra les plagues i vectors de malalties humanes i molts d’ells són força eficaços quan s’utilitzen en tractaments ambientals o domèstics.

Els insecticides que normalment s’utilitzen poden dividir-se en quatre grups, segons la via mitjançant la qual s’exerceix l’acció tòxica sobre els artròpodes: acció asfixiant, via digestiva, via respiratòria i per contacte.

Mètodes integrats

Els plaguicides, així com els mètodes i tècniques de tractament, han evolucionat a fi d’augmentar la seva selectivitat i especificitat, limitant-ne l’impacte en el medi ambient i la salut pública. Els procediments de gestió integrada de plagues s’enfoquen vers la combinació d’actuacions diferents, de manera conjunta i coordinada, dirigides a controlar un vector o plaga minimitzant els efectes nocius per al medi ambient i l’ésser humà.

Com a principi general, la desinsectació té com objectiu el control i, si escau, l’eliminació dels insectes i per tant dels artròpodes, per a això cal considerar algunes premisses generals que tendeixen a garantir l’eficàcia de les intervencions.

  • Modificar les condicions ambientals del lloc o instal.lació, per tal de limitar-ne al màxim els factors del medi que afavoreix la propagació d’una plaga, garantint les mesures preventives i, especialment, les d’higiene i neteja.
  • Prioritzar la intervenció a l’entorn humà, fugint d’actuacions indiscriminades i desproporcionades.
  • Seleccionar adequadament el mètode i tècnica de control segons el tipus de plaga, seguint criteris de màxima eficàcia, baixa toxicitat per a l’ésser humà, cost d’aplicació assequible i mínima persistència en el medi ambient.
  • Escollir l’època de desenvolupament de l’espècie més apropiada, tenint en compte el tipus de metamorfosi, les característiques de la seva alimentació, fase del cicle biològic, pautes de conducte i dinàmica de la població.
Hi ha una gran varietat de mètodes d’aplicació, segons els llocs a tractar, fent una distinció entre petita i gran escala, dificultat d’accés, presentació dels productes, característiques de les plagues a tractar, espècies rèptils o voladores, etc. Les tècniques més habituals de desinsectació ambiental química tenen com a objectiu possibilitat que el plaguicida arribi al màxim de llocs possible, amb una despesa de producte mínima i la màxima eficàcia, tenint en compte la presentació del formulat, pols, líquid, gel, i les característiques de la plaga.

Les tècniques més emprades són:

Pinzellat

Permet tractar zones molt localitzades per on hi passa habitualment l’insecte reptant en llocs difícils, on hi ha aliments o objectes susceptibles de contaminar-se, com cuines, bars. El producte és una laca que s’aplica amb una brotxa, pinzellant les superfícies de trànsit o refugi dels insectes.

Espolsar

Tècnica d’aplicació que normalment s’utilitza en llocs on no es recomana dispersar productes líquids (cablejat elèctric, sales de maquines, etc.), ja que la humitat pot ser perjudicial o l’accés és difícil.

Paranys de feronomes

Consisteix en la ubicació de paranys de captura mitjançant l’atracció natural de feronomes, penjats per a insectes voladors o de superfície per a insectes de terra. El seu funcionament és molt simple: la feronoma atreu l’insecte i queda enganxat al potent adhesiu de les parets del parany.

Nebulització en fred

Permet assolir mides de gotes entre 50-100 micres; així l’insecticida romandrà més de temps flotant a l’aire, i quan es dipositi taparà una superfícies més gran, augmentant així el seu poder de penetració. A més a més, permet l’ús de quantitats menors de producte i, per tant, un estalvi econòmic i un menor impacte ambiental.

Termonebulització

El tret fonamental és el gruix de la gota, menor de 50 micres. Es forma una boira espessa que es fica per tots els orificis de la zona tractada. La seva desavantatge és la poca persistència, però és molt eficaç com a tractament de xoc per al control de plagues voladores o de terra, i per a aquelles instal.lacions que degut a la seva situació, el seu accés és difícil.
Gel insecticida : És una tècnica molt emprada actualment, consisteix en la impregnació amb gotes de gel de les zones de pas dels insectes de terra, no requereix plaç de seguretat.

Pulverització

És una de les tècniques més emprades. Els productes es presenten en forma de líquids, normalment de base oliosa i aquosa, líquids emulsionables, pols mollable o pols soluble. Es fan servir equips de pressió constant, manuals o automàtics, que tenen l’avantatge que l’aplicació és dirigida i així és possible regular el gruix de la gota, el diàmetre de la qual variarà de 100-250 micres (pulveritzacions fines) o 400 (pulveritzacions gruixudes). Les partícules es queden flotant a l’ambient durant força temps, dipositant-se de forma paulatina a la superfície tractada.

Aparells de llum ultra-violeta

Consisteix en la instal.lació d’aparells penjats del sostre o de la paret, amb l’objectiu d’atreure l’insecte mitjançant la llum ultra-violeta i la seva eliminació de les formes següents:

  • Descàrrega elèctrica amb una reixa metàl.lica es realitza una descàrrega elèctrica d’alt voltatge a l’insecte, el qual queda fragmentat i les seves restes passen a una safata col.locada amb aquesta finalitat a la part inferior de l’aparell.
  • Captura. Mitjançant una taula generalment de cartró impregnada amb un potent adhesiu, on s’hi queden enganxats els insectes. Cal substituir de forma periòdica la taula.

Contacte


C/. Sant Jeroni, 45-47 baixos, 08940-Cornellà de Llobregat (Barcelona)

hitrasa@hitrasa.com
93 474 21 54