Control D’insectes
El terme desinsectació es refereix al conjunt de tècniques i mètodes dirigits a prevenir i controlar la presència de certes espècies d’artròpodes nocius en hàbitat determinat
Els insectes constitueixen les espècies més tenaces de la naturalesa, amb una gran capacitat d’adaptació el que ha permès la seva proliferació en la pràctica totalitat dels ambients «artificials» que configuren el mitjà urbà-industrial.
El control d’artròpodes comprèn una àmplia gamma de tècniques i mètodes d’actuació que, en moltes ocasions, s’empra complementàriament a fi d’aconseguir els millors resultats i que s’han desenvolupat atenent a les necessitats plantejades per a aconseguir major eficàcia en els tractaments de desinsectació amb els mínims efectes adversos:
Sanejament del medi o mesures de gestió ambiental
Mètodes físics
Mètodes preventius o mesures passives
Mètodes de lluita biològica i mecànica
Mètodes químics
Els insecticides que normalment s’utilitzen poden dividir-se en quatre grups, segons la via mitjançant la qual s’exerceix l’acció tòxica sobre els artròpodes: acció asfixiant, via digestiva, via respiratòria i per contacte.
Mètodes integrats
Com a principi general, la desinsectació té com objectiu el control i, si escau, l’eliminació dels insectes i per tant dels artròpodes, per a això cal considerar algunes premisses generals que tendeixen a garantir l’eficàcia de les intervencions.
- Modificar les condicions ambientals del lloc o instal.lació, per tal de limitar-ne al màxim els factors del medi que afavoreix la propagació d’una plaga, garantint les mesures preventives i, especialment, les d’higiene i neteja.
- Prioritzar la intervenció a l’entorn humà, fugint d’actuacions indiscriminades i desproporcionades.
- Seleccionar adequadament el mètode i tècnica de control segons el tipus de plaga, seguint criteris de màxima eficàcia, baixa toxicitat per a l’ésser humà, cost d’aplicació assequible i mínima persistència en el medi ambient.
- Escollir l’època de desenvolupament de l’espècie més apropiada, tenint en compte el tipus de metamorfosi, les característiques de la seva alimentació, fase del cicle biològic, pautes de conducte i dinàmica de la població.
Les tècniques més emprades són:
Pinzellat
Permet tractar zones molt localitzades per on hi passa habitualment l’insecte reptant en llocs difícils, on hi ha aliments o objectes susceptibles de contaminar-se, com cuines, bars. El producte és una laca que s’aplica amb una brotxa, pinzellant les superfícies de trànsit o refugi dels insectes.
Espolsar
Paranys de feronomes
Nebulització en fred
Termonebulització
Gel insecticida : És una tècnica molt emprada actualment, consisteix en la impregnació amb gotes de gel de les zones de pas dels insectes de terra, no requereix plaç de seguretat.
Pulverització
Aparells de llum ultra-violeta
Consisteix en la instal.lació d’aparells penjats del sostre o de la paret, amb l’objectiu d’atreure l’insecte mitjançant la llum ultra-violeta i la seva eliminació de les formes següents:
- Descàrrega elèctrica amb una reixa metàl.lica es realitza una descàrrega elèctrica d’alt voltatge a l’insecte, el qual queda fragmentat i les seves restes passen a una safata col.locada amb aquesta finalitat a la part inferior de l’aparell.
- Captura. Mitjançant una taula generalment de cartró impregnada amb un potent adhesiu, on s’hi queden enganxats els insectes. Cal substituir de forma periòdica la taula.
Contacte
C/. Sant Jeroni, 45-47 baixos, 08940-Cornellà de Llobregat (Barcelona)