Control De Rosegadors
A fi de garantir l’eficàcia d’un programa de control de rosegadors, cal tenir en compte quatre elements bàsics:
- Inspecció de les instal.lacions o zona afectada, a fi d’identificar les espècies implicades i els factors ambientals que afavoreixen l’augment dels rosegadors.
- Higiene i neteja de les instal.lacions per tal d’evitar l’accés dels rosegadors als aliments i refugi.
- Prevenció passiva de la infestació mitjançant l’eliminació física de tots els punts d’entrada i obertures potencials a través de les quals les rates i els rosegadors poden introduir-se dins dels edificis.
- Reducció de la població de rosegadors mitjançant l’aplicació de rodenticides, paranys o altres mesures de control adequades per al problema.
Els tractaments de desratització es duen a terme emprant la següent metodologia.
En una fase inicial es fa la inspecció de les zones per tal de localitzar les possibles entrades i intentar eliminar-les físicament, posteriorment, es col.loquen en punts estratègics de pas de rosegadors porta-esquers amb un esquer a l’interior.
L’esquer a emprar dependrà del tipus d’instal.lació de rates o ratolins, exterior o interior, humitats (clavegueram), etc.
Els porta-esquers es col.loquen numerats, amb una etiqueta autoadhesiva de situació d’ubicació i marcats en un planell o croquis de les instal.lacions per a una senzilla localització posterior.
Posteriorment, amb una periodicitat que oscil.larà en funció del problema, l’activitat que es desenvolupa, la ubicació, etc., es revisen tots els porta-esquers, analitzant les incidències detectades i reposant o canviant el producte que calgui.
Un cop finalitzat el servei, s’elabora un informe que recull tots els punts amb porta-esquers, indicant les incidències trobades, els productes emprats i els comentaris per part del personal d’aplicació.
Rata negra (rattus rattus)
Aquest rosegador prové possiblement del Sud Est d’Àsia, des d’on s’estengué pràcticament a tot el món Arribà a Europa als primers segles de l’Edat Mitja i fou responsable de la propagació de la pesta.
Les seves mides corporals són: 176-210 mm de longitud de cap i cos, 184-235 mm de cua, 33.5-38 mm de peu posterior, 22.5-25 mm d’orella i 135-240 gr. de pes.
Té el cos més allargat i prim que la R. norvegicus i el musell més puntxagut. Ulls negres i grossos amb unes orelles molt desenvolupades que estirades cap endavant poden fins i tot arribar a tapar els ulls. Peus posteriors molt grossos i la cua llarga i poc pilosa, més que el cap i el cos. Les femelles són una mica més petites que els mascles. Tenen 10 mames.
Els individus joves són d’un gris fosc. La coloració dels adults és variable i n’hi qui la utiliza per a diferenciar-ne les tres subespècies ( R. r. rattus, R. r. alexandrinus y R. r. frugívoras). Tenen una coloració gris vermellosa al dors, i blanca amb tonalitats groguenques al ventre.
És una espècie molt deslligada de la presència de l’home, malgrat que generalment viu a llocs humanitzats. Les espècies urbanes habita en llocs preferiblement enlairats. Les rurals són més freqüents a les plantacions d’arbres fruiters i fins i tot el bosc, on hi tenen una vida arborícola.
La seva activitat és principalment nocturna. Són omnívores. Ocasionen estralls en els magatzems de gra i aliment en general. Les que habiten en l’exterior poden ocasionar estralls en els camps de fruiters, especialment en els tarongers.
A les zones urbanes, la seva activitat sexual dura tot l’any, a l’exterior, el seu cicle reproductor és estacional (des del mes de febrer-març fins a finals d’octubre). Una femella pot arribar a tenir entre 3 i 5 gestacions per any ( cada gestació dura entre 21-23 dies), de 5 a 11 cries per part. La seva vida mitjana és establerta en 1 any aproximadament.
Aquesta espècie s’estèn per a tota la Península Ibérica. No sol formar nuclis poblacionals grossos.
Rata gris o comuna (rattus norvegicus)
Les seves mides corporals són: 172-262 mm de longitud de cap i cos, 149-220 mm de cua, 37-46 mm de peu posterior, 16-25 mm d’orella i 180-415 gr. de pes.
És un rosegador mitjà. Té un cos robust i un cap gros, amb el musell més rodó que la rata negra. Orelles més petites i rodones que la rata negra i que estirades cap endavant no arriben als ulls. Les potes anteriors i posteriors no són molt llargues en proporció al cos. Les mans i els peus tenen fortes ungles. La cua és més curta que el cap i el cos, gruixuda i amb moltes anelles d’escames i pelatge curt i aspre. Tenen 12 mames.
Els individus joves tenen el dors de color gris fosc i el ventre de color gris més clar. Els adults tenen el dors de color gris marró que es va esclarint en animals vells fins adquirir una tonalitat vermellosa, la regió del ventre és gris i blanca.
És una espècia eminentment antròpica. Hi ha dos tipus de poblacions: les que habiten a nuclis urbans i les que habiten a l’exterior. Independentment d’on habiten, el factor comú és sempre la presència de l’home. No existeixen poblacions totalment salvatges. La seva distribució mundial està lligada a l’home, i el grau d’ocupació depèn de la quantitat d’aliment disponible i de la presència d’aigua, sent aquest darrer un requisit limitant.
És un animal d’hàbits nocturns amb dos punts màxims: al crepuscle i a trenc d’alba. Tanmateix, també es poden veure durant el dia. És una espècia omnívora, amb un règim alimentari molt variable. Envaeixen dipòsits de gra. Magatzems d’aliments, poden ocasionar plagues agrícoles atacant conreus i també s’alimenten de carronya.
Tenen pocs enemics naturals, ja que la seva proximitat a l’home limita els tipus de depredadors. A les zones urbanes, la seva activitat sexual dura tot l’any, mentre que a l’exterior el seu cicle reproductor és estacional. Als tres mesos, ja poden criar. Una femella pot arribar a tenir entre 6 i 8 gestacions de 22 dies cadascun, podent engendrar de 8 a 10 cries. Presenten dos moments màxims d’activitat reproductora (maig-juny i setembre-octubre). La seva vida mitjana és establerta en 1 any aproximadament.
La seva distribució per a la Península Ibérica és homogènia, tenint menys presencia a llocs de muntanya.
R. norvegicus té un potencial biològic superior al de la rata negra i ha desplaçat aquesta espècie de les terres baixes conreades cap a les zones de bosc. La preponderància de R. norvegicus finalitza a les regions més humides i fredes de Catalunya (Pirineus), on la rata negra sol ser el representant únic i totalment lligat a les construccions humanes.
Solen fer el seu cau sota terra, excavant amagatalls i amb refugis annexes. Moltes vegades aprofiten nius que ja estan fets o estructures construïdes.
La rata gris és més agressiva que la rata negra. Quan ambdues espècies es troben en una mateixa construcció, la rata negra prefereix els llocs enlairats (golfes) i la rata gris els llocs arran de terra (cellers), no solen compartir el mateix nínxol ecològic.
Ratolí domèstic o comú (mus musculus)
És un rosegador petit i de cos gràcil. Musell puntxagut, ulls negres i petits i orelles petites i rodones. Les potes posteriors són força llargues (però no tant com les del ratolí de camp). La cua es gairebé tan llarga com la longitud del cap i el cos i esta coberta d’escames, entre les quals sobresurten el pelatge curt i prim. Tenen 10 mames.
La coloració és força variable, fins i tot dins d’una mateixa població. Els individus joves tenen un pelatge gris fosc que perden a la seva primera muda. El ratolí domèstic és gris fosc o gris marró fort al dors, cua i potes i una mica més clar al ventre, sense cap línia de demarcació entre les dues parts. El ratolí de camp solen ser més clars.
L’hàbitat del ratolí domèstic depèn de la presència de l’home. Apart de les formes estrictament domèstiques, n’hi ha de camp amb presència a llocs oberts, marges de collites, etc., sotmesos a una gran influència de l’home.
Són actius principalment al crepuscle i per la nit, amb dos moments màxims. S’adapten a l’aliment present. Les formes domèstiques són omnívores. Les de camp s’alimenten principalment de llavors i, a vegades, de petits invertebrats com a suplement de la dieta. El requisit fonamental de l’espècie, a part de l’aliment, és la presència d’aigua, no tenint presència en llocs sense aigua.
Assoleixen la maduresa entre les 6 i 10 setmanes. La gestació dura uns 20 dies i poden tenir entre 4 i 5 gestacions a l’any. Tenen de 5 a 9 cries per part. El cicle reproductor dels ratolins de l’exterior s’interromp a l’hivern. Va de febrer a novembre amb dos moments culminants (Maig-Juny i Setembre-Octubre). El ratolí d’interiors no sol interrompre el seu cicle reproductor i es actiu sexualment durant tot l’any.
La seva distribució mundial està lligada a la presència de l’home.
Contacte
C/. Sant Jeroni, 45-47 baixos, 08940-Cornellà de Llobregat (Barcelona)