Control De Legionel·la
La malaltia del legionari o legionelosi va adquirir la seva denominació a l’any 1976, quan aparegué un brot de pneumònia entre els participants d’una convenció de la Legió Americana a Filadèlfia (EE.UU.).
El 18 de gener de 1977, els científics van identificar una bactèria desconeguda anteriorment, com a la causa de la misteriosa infecció de la malaltia del legionari, bactèria que es denominà Legionela o Legionella pneumophila.
La malaltia té dues maneres distintes:
La malaltia del legionari és el nom de la forma més severa d’infecció, que cursa amb pneumònia.
Febre de Pontiac que és una malaltia més lleu.
Hom considera que entre 8000 i 18000 persones pateixen la legionelosi cada any als EE.UU. Algunes d’elles poden infectar-se amb la bactèria de la legionel.la i presentar símptomes lleus o fins i tot no presentar cap símptoma.
Les epidèmies de legionelosi reben una atenció significativa per part dels mitjans de comunicació. Tanmateix, aquesta malaltia generalment apareix com un cas aïllat, no associat a cap altre brot oficialment reconegut. L’epidèmia normalment apareix a l’estiu o a començaments de la tardor, però els casos poden succeir durant tot l’any. Al voltant d’un 5% a un 30% de les persones que pateixen la legionelosi es moren.
Símptomes habituals de la legionelosi
Els pacients amb legionelosi tenen normalment febre, fred i tos, que pot ser seca o amb moc. Alguns pacients també pateixen dolors musculars, mal de cap, cansament, pèrdua de la gana i, ocasionalment, diarrea. Les proves de laboratori mostren que els ronyons d’aquests pacients no funcionen correctament. La radiografia del pit mostra sovint una pneumònia. És difícil distinguir-ne la malaltia del legionari d’altres tipus de pneumònia només pels símptomes, calen altres proves per establir-ne el seu diagnòstic.
Les persones amb febre de Pontiac tenen febre i dolors musculars i no tenen pneumònia. Triguen entre 2 i 5 dies a recuperar-se’n sense tractament.
El temps transcorregut entre l’exposició del pacient a la bactèria i el començament de la malaltia del legionari és de 2 a 5 dies; per a la febre de Pontiac, el plaç és menor, generalment des d’hores fins a 2 dies; l’inici o recuperació és variable.
Com es diagnostica la legionelosi?
El diagnòstic de la legionelosi requereix una prova especial que no es realitza de forma rutinària en les persones amb febre o pneumònia. Per tant, el metge ha de considerar la possibilitat de legionelosi per tal d’obtenir les proves adequades.
Hi ha diversos tipus de proves. Les més útils detecten la bactèria en el moc, troben antígens de legionel.la a l’orina o comparen els nivells d’anticossos amb la legionel.la en dues mostres de sang obtingudes entre 3 i 6 setmanes.
Qui s’infecta de legionelosi?
Les persones de qualsevol edat poden infectar-se de la malaltia del legionari, però la malaltia afecta més sovint a persones de mitjana edat o grans, especialment aquelles que fumen o tenen malalties cròniques pulmonars. També tenen un risc superior les persones immunodeprimides per malalties com el càncer, malalties del ronyó que requereixen diàlisi, diabetis o la sida. A més a més, tenen un alt risc aquelles persones que prenen medicació que suprimeixen el sistema immunitari.
La febre de Pontiac afecten amb major freqüència a persones que si no la patissin, estarien sanes.
Tractament de la legionelosi.
L’ Eritromicina i el levofloxacino són els antibiòtics actualment recomanats per al tractament de les persones que pateixen la malaltia del legionari. En casos més severs, es pot utilitzar associada amb un segon medicament, la rifampicina. Existeixen d’altres substàncies medicinals per als pacients que no toleren l’eritromicina.
La malaltia de Pontiac no requereix un tractament específic.
Com s’estèn la legionelosi?
Els brots de legionelosi apareixen quan les persones han inhalat aerosols que tenen aigua (per exemple, els procedents de les torres d’aigua per a la refrigeració d’aire condicionat, fonts, aspersors de rec, dutxes ) contaminats amb la bactèria de la legionel.la. Les persones es poden esposar a aquests aerosols a la llar, llocs de treball, hospitals i llocs públics. La legionelosi no s’encomana de persona a persona i no hi ha proves d’infecció de la malaltia en els aires condicionats dels cotxes o les unitats d’aire condicionat domèstiques.
On es troba la bactèria de la legionel.la?
Els organismes de la legionel.la es poden trobar a diversos tipus de sistemes d’aigua. Tanmateix, la bactèria es reprodueix en grans quantitats en les aigües calentes i quietes (32°-40°C), com les d’alguns sistemes de conducció d’aigua i dipòsits d’aigua calenta, torres de refrigeració i condensadors d’evaporació de grans sistemes d’aire condicionat i als remolins d’aigua dels balnearis.
Què cal fer per prevenir la legionelosi?
Els fonaments de la prevenció de la legionelosi són el disseny i manteniment millorats de les torres de refrigeració i els sistemes de conducció d’aigua, especialment de l’aigua calenta sanitària, per tal de limitar el creixement i propagació dels microorganismes de la legionel.la.
Durant les epidèmies, els investigadors dels departaments de sanitat tracten d’identificar la font de la malaltia, fan recomanacions adequades de prevenció i prenen mesures de control, com la descontaminació de la font d’aigua. Les investigacions actuals oferiran en el futur noves estratègies de prevenció addicionals.
La legionelosi és molt vulnerable a dosis elevades de clor. El suport fèrric influeix en el seu creixement, per allò que s’aconsegueix mitjançant el ferro de les canonades d’aigua, i és molt perillosa en els ruixadors de les dutxes, per això es recomana que siguin de plàstic.
Contacte
C/. Sant Jeroni, 45-47 baixos, 08940-Cornellà de Llobregat (Barcelona)